Proto-periodista en moviment

La història i l’estudi dels sords i de les seues característiques comunnicacionals podrien semblar d’un interès reduït; jo no ho crec, però. Encara que les persones sordes tan sols siguem prop d’un 0,3% de la població (a qualsevol escala geogràfica), les reflexions que es plantegen des d’eixe 0,3% són importants, transcedentals i profundes. De fet, hi ha una profusa filmoteca de produccions audiovisuals relacionades amb les persones sordes què demostren que trets tan específicament humans, com ara la parla, el pensament, la comunnicació o la cultura, no es desenvolupa d’un mode automàtic; ni tampoc no són merament biològics sinò que també provenen d’un llegat social i històric que es transmet generació rere altra. (més…)

El grup Veintidós s’ha replantejat la imatge de CINEMEDI, el nostre projecte de Producció Periodística, una tasca en què m’ha permet conèixer a Barbara Kruger. Casualment, si bé també mínimament, l’estil que buscava de trobar coincidia amb la seua obra: tipus de lletres amb gruix contundent, de moviment itàlic, amb un blanc radiant i sobre fons de colors durs. Però ella conseguia allò que a mi m’hi mancava; perdoneu la gosadia d’atrevir-me a comparar-me amb ella, però vaig descobrir que el treball gràfic ens resultava senzillament dèbil davant la seua contundència visual i la seua força crítica. Encara que mínima i casual, va ser prou per a deixar-nos influenciar pel seu estil, òbviament, sense ànim de plagi. (més…)

Un día como hoy, 23 de marzo, Riszard Kapuscinski estaba aburrido, y decidió dar un paseo celestial. En su camino se encuentra a Óscar Wilde risueño, de pie sobre una nube, ligeramente agachado y observando bajo el vapor.

- Hombre, Ud. debe ser el famoso míster Wilde. ¿Qué le hace tanta gracia? – le saluda el periodista polaco. (més…)

“Blogs, blogs blogs. I’m looking for a good time“, sonava hui al meu cap, parafrasejant a la sex-symbol huitantera Sabrina Salerno. Bromes a banda, he afegit al meu blog una selecció d’enllaços relacionats amb el disseny gràfic de la premsa escrita. El que més em cridà l’atenció és la profusió de termes per a definir a la persona que treballa en disseny gràfic en un mitjà imprès: “disseny periodístic”, “informació visual”, “disseny informatiu”, “infografia”, etc.  En anglès el ventall de termes és encara més ampli.

El que més m’ha costat trobar han estat blogs sobre treballadors de disseny gràfic dels mitjans impressos més importants a Espanya, el País Valencià o la resta dels territoris de parla catalana. Si en coneixeu cap, us agrairia que m’ho comentàreu a tot davall d’aquesta entrada (gràcies!). (més…)

Els avalots que hi ha hagut al llarg de la jornada d’ahir a Barcelona són inacceptables, indignants i vergonyoses. La policia catalana ha carregat indiscriminadament a estudiants, periodistes i ciutadans que circumstancialment es trobaven enmig de la batalla campal. Més que mantenir l’ordre han buscat deliberadament l’enfrontament i la repressió. Tot això entristeix perquè acabarà per donar la raó a alguns estudiants anti-Bolonya que diuen que creure en el diàleg amb els rectors universitaris és de beneïts. I per si encara no és prou, recorden a antics moments grisos del franquisme. Des d’aquest blog, com a estudiant, vull expressar la meua solidaritat amb estudiants i periodistes que han estat agredits i perseguits sense raó, i comdemnar la violència gratuïta provocada per la decissió del rector de la UB de respondre amb la força la resistència en tot moment exquisitament pacífica dels estudiants. (més…)