Proto-periodista en moviment

Canal de Christianhavn, un barri no tan hiperturístic com Nyhavn

Copenhaguen descansa sobre Sjælland, l’illa més gran del país, de la mateixa manera que ho fa l’estàtua de la sireneta de H.C. Andersen sobre una roca amb forma d’ou mig capgirat. Mirant cap al nord-oest, a l’horitzó de la mar, la dona s’asseu tranquilament sobre la pedra envoltada d’aigua, però amb la seguretat de tenir el terra a prop, d’esquenes on viu el seu amant. Amb aquest paral·lelisme podem definir també a la capital de Dinamarca, amb una mirada nòrdica, però sense renunciar a trobar-se prop d’Europa, al qual l’estima més que cap país nòrdic. Les sensacions que es palpen en l’ambient quan un es passeja entre les gents a Kompagnistraede, Østergarde, o pel Barri Llatí, és una intel·ligent barreja de dolçor, elegància i vitalitat. Això sí, s’ha d’evitar el barri de Nyhavn, com a mínim recomane fer-ho; el seu nom significa “el port dels lladres” i és que, certament, tot el que hi ha allà es caríssim, un atrac a mà armada. Per exemple, una ampolleta d’aigua que a Alacant costaria 40 cents. en qualsevol supermercat, allà costa 20 kr. (2′80€). En canvi, el barri de Christianhavn, igual o més encara mariner que la massificada Nyhavn, ofereix un entorn més “normal”, la vida dels danesos sense cartrò i pedra, tal com és.

El 40% dels que viuen a Copenhaguen van en bici a la feina

En la novela La Srta. Smila y su especial percepción de la nieve, que va esdevenir  best-seller a l’any 1992, es descriu de la següent manera la ciutat: “Copenhaguen emergeix gradualment del camp circumdant. Llocs con París, Nova York o Londres són tan grans que no ens dónen la sensació de tenir un centre bén definit. La grandària de Copenague el permet tenir el dinamisme i el pes cultural d’altres ciutats importants, sense perdre per això l’accessibilitat d’una ciutat petita”. Probablement, l’escriptor es refereix a la “ciutat petita” al casc urbà, els límits dels quals estan vorejats per nombrosos canals que gairebé el converteixen en una petita península. En tot cas, és veritat que és una ciutat bén pensada, encara que al principi hi ha la sensació que els monuments estan escampats d’una manera caòtica, sobretot quan se’n ix de l’estació de trens.

De fet, encapçala la llista del Top 20 Most Livable Cities de la revista Monocle, una interessant publicació d’origen canadenc que es dedica a donar una perspectiva mundialista sobre política internacional, cultura i disseny per a lectors que es consideren cosmopolites. La ciutat, el nom del qual significa “port dels mercaders”, bén es podria considerar com la tercera capital de cultura a Europa, tan sols per darrere de Londres i París. Cal dir, però, que la vitalitat de la ciutat gairebé es concentra durant l’estiu, especialment entre la segona meitat de maig i la primera quinzena de setembre, que és quan es concentren la majoria de les activitats culturals, artístiques i d’esplai, així com l’horari d’obertura de la gran majoria dels museus i visites a monuments.

Entrada a la Comuna Lliure de Christiania

Hi ha dos aspectes fonamentals quan es visita la capital, sobretot per a entendre la mentalitat danesa: s’ha de visitar la “Comuna Lliure” de Christiania (barri de Christianhavn), i s’ha de recòrrer les distàncies en bicicleta. En aquest apunt no hi ha cap foto pròpia meua, i el motiu és que és molt difícil fer fotos muntat a una bicicleta. Caldria primer  un curs de malabarisme. A més, a la “Comuna Lliure” de Christiania és taxativament prohibit fer fotos.

La meua estada a Copenague ha coincidit, una altra vegada, amb l’inici d’unes jornades d’activitats d’allò més interessants. En aquest cas, ahir començava la setmana It’s a small world, dedicada a la temàtica del disseny i de les arts, bé del disseny gràfic i plàstic, com del disseny industrial, sobretot de mobles i d’interiorisme que, per a un mediterrani com jo, em costa de trobar el matís de diferència amb l’estil d’Ikea; però que per intentar no falte.