Proto-periodista en moviment

Punt de càrrega casolana de fabricació manual, d'origen potencialment reciclat i, a més, de bon estil.

Els que fem servir un munt d’aparells electrònics, a més dels mòbils i reproductors de música, sabem el que és anar cada dia a buscar on està el telèfon carregant-se i no enrecordant-se. A més, si cada dia és a un lloc diferent, es perd un petit temps ridícul, si de cas un o dos minuts buscant-lo, però si es fa un càlcul d’un mes sencer, resulta que perdem… prop d’una hora al mes buscant on (collons) és el mòbil. Fa poc de temps que he visitat l’Ikea de L’Hospitalet del Llobregat, i he trobat molt bona idea allò de definir un espai fix on carregar els aparells, com a un prestatge dels mobles de BestÃ¥, o bé amb Signum, una estructura de plàstic feta específicament per a això. (més…)

Hi ha un bitxo vigilant en aquest racó de París.

De la meua estança a París al juliol d’enguany hi havia una cosa que em cridava l’atenció gairebé cada dia. Els bateau moche eren bufonets, la filera de llocs de venda ambulant de llibres i antiguitats tot enfilant la riba del riu Sena més d’una vegada van atreure la meua mirada encuriosida, i les terrasses de bars amb tauletes rodones amuntegades tan juntes, per damunt de la petita ombra dels tendals, eren prou afables com per a prendre un cafè noir moltes vegades. Però hi havien uns personatges que em feien oblidar de totes aquestes coses, aturaven en sec el meu passeig, ràpidament s’obrien pas d’entre totes les banalitats que tinc al cap per a emportar-se uns quants interrogants: què és això?, d’on vènen?, qui els fa?, per què?, com?, és legal?, és cosa de l’ajuntament o és iniciativa privada?, és individual o col·lectiu?. Però, sobretot, em preguntava: és bonic?.
(més…)

Esguards és una publicació "transmediàtica", com diria Tascón

Mentres escoltava la intervenció de Mario Tascón en les IV Jornades de Periodisme, que van acabar per ser de caire internacional, em va venir al cap el lloc d’esguards.com. Va ser just en el moment en què Tascón hi diguè que cada vegada sorgeixen més i més “publicacions transmediàtiques“, en una ponència farcida de referències a Marshall McLuhan, així com de vocables d’esoterisme macluhanià, sobretot per allò de “avançar cap avant mirant l’espill retrovisor”. Precissament “Esguards” és un projecte que busca, des d’una prisma valenciana de pensament, conjugar cadascuna de les expressions periodístiques i creatives, si bé la creació audiovisual hi té més pes.

(més…)

Barbara Kruger, dissenyadora gràfica dels anys 60

El grup Veintidós s’ha replantejat la imatge de CINEMEDI, el nostre projecte de Producció Periodística, una tasca en què m’ha permet conèixer a Barbara Kruger. Casualment, si bé també mínimament, l’estil que buscava de trobar coincidia amb la seua obra: tipus de lletres amb gruix contundent, de moviment itàlic, amb un blanc radiant i sobre fons de colors durs. Però ella conseguia allò que a mi m’hi mancava; perdoneu la gosadia d’atrevir-me a comparar-me amb ella, però vaig descobrir que el treball gràfic ens resultava senzillament dèbil davant la seua contundència visual i la seua força crítica. Encara que mínima i casual, va ser prou per a deixar-nos influenciar pel seu estil, òbviament, sense ànim de plagi. (més…)

I'm looking for a good time

“Blogs, blogs blogs. I’m looking for a good time“, sonava hui al meu cap, parafrasejant a la sex-symbol huitantera Sabrina Salerno. Bromes a banda, he afegit al meu blog una selecció d’enllaços relacionats amb el disseny gràfic de la premsa escrita. El que més em cridà l’atenció és la profusió de termes per a definir a la persona que treballa en disseny gràfic en un mitjà imprès: “disseny periodístic”, “informació visual”, “disseny informatiu”, “infografia”, etc.  En anglès el ventall de termes és encara més ampli.

El que més m’ha costat trobar han estat blogs sobre treballadors de disseny gràfic dels mitjans impressos més importants a Espanya, el País Valencià o la resta dels territoris de parla catalana. Si en coneixeu cap, us agrairia que m’ho comentàreu a tot davall d’aquesta entrada (gràcies!). (més…)

Eliot Spitzer, a la portada del març de 2008.

L’organització American Society of Magazine Editors (ASME) va guardonar a l’octubre de l’any passat algunes de les millors portades de les revistes nord-americanes. Aquesta entitat representa a més de 240 empresee editores, així com a 1400 capçaleres de revistes. La portada guanyadora és del New York Magazine corresponent al mes de març del 2008, en què es fa una referència mordaç a l’escàndal de prostitució d’Eliot Spitzer, ençà Governador de Nova York. A més d’aquesta publicació, entre els finalistes trobem les primeres planes d’altres com TIME, Vainity Fair, The New Yorker i Wired. (més…)