Aquest és el primer article que escric des d’una smartphone, concretament amb una BlackBerry Pearl 8100. Quan tinc WordPress en un bon servei d’hostajament, arribe a demanar-me a mi mateix per què vull twitter i facebook. L’estiu passat vaig reformar el blog, i enguany també ho farè. És una tradició molt valenciana del sud mudar casa nostra dels mobles vells en l’estiu per a alliberar espai per d’altres nous o, simplement, per a tenir més llibertat de moviment, o més espai per a la tranquilitat per casa. A Alacant els cremem en la matinada de l’endemà del dia Sant Joan (així de raros som). Així que cremarè unes quantes extensions del wordpress, i en portaré d’altres, per a reduir la meua dependència de les xarxes socials, i intentar invertir la balança. Està clar que el plugin imprescindible és la imaginació i escriure textos interessants, sinó el blog seria un franskentein v2..0. Es tracta, però d’autogestionar la pròpia presència virtual a la xarxa. Ni submissió de privacitat ni suïcidi virtual, autogestió. personal. Abans que decidir de completar la meus fase de proto-periodista, he sigut un proto-informàtic i sempre ho serè. Ànima geek que té un, però no em confongueu amb els “tecno-pijos”. Això sí, en ambdós casos sempre en moviment! És nota gaire?

L’odissea dels xiquets perduts

Eggers empeny al lector a fugir corrents de la tragèdia amb aturades de descans, breus però nombroses, en què juga amb la resiliència dels personatges

L’escriptor nord-americà Dave Eggers va entrar en el món de la literatura anglesa amb propostes creatives que van crear polèmica al seu país. Eggers estrenà la seua ploma amb A Heartbreaking Work of Staggering Genius en l’any 2000 (del que no es disposa encara una traducció en català), un llibre de memòries sobre la tragèdia que va viure el propi escriptor quan, amb 20 anys d’edat, i en un interval de cinc mesos, van morir el seu pare i la seua mare ambdós de càncer, hi hagué d’abandonar els estudis de periodisme, va haver de fer-se càrrec del seu germà d’huit anys d’edat (perquè cap dels altres tres germans més grans que ell ho feien) i es va traslladar de Chicago cap a la ciutat californiana de Berkley per viure amb el seu germà petit, i començar una vida de bell nou. En la seua història, però, es va prendre llibertats creatives en afegir una lleugera ficció, en un treball que convencionalment es considerava una biografia amb fets estrictament reals. Així doncs, ja fa deu anys enrere que als EUA hi va haver el mateix debat que ara sacseja entre els escriptors europeus a propòsit de la llibertat literària de Kapuscinski, per la possible ficció afegida en les seues cròniques periodístiques. (més…)

La nova esperança dels Zurob

La història de la família Zurob és marcada per tot un seguit de canvis de llar. El pare d’Azima, Amir Zurob, ha perdut el compte de les vegades des que era un xiquet que haguè d’abandonar una casa, defugint de guerres i misèries. Però la xiqueta assenyala enorgullida amb els seus quatre petits dits els viatges que diu que han afrontat els seus pares i els seus quatre germans homes. “Vull que els meus néts neixen en Natzaret”, afirma la mare, Salma, mentres Amir assenteix afegint-hi “si Déu vol”, amb un somriure poròs d’acollir la petita esperança que se’ls albira. Ambdós no tenen gaire records d’eixa ciutat bíblica d’on hagueren de fugir desprès de la Guerra dels Sis Dies, però estan a punt de complir el somni de tornar a viure entre les oliveres que ençà s’ocupaven els avis de la nina. (més…)

Contesta demà.
No contesta ara.
En cinc minuts.
No contesta hui,
però ho fa ahir.
Contesta…
en un respir.
No contesta.
Ni l’endemà.
Ni el següent.
Ni una setmana,
ni en un mes.
Contesta…
al seu silenci.
Em torna a contestar.
Tornem al principi.
Com es balla això?
Ell no ho sap.
Ella no ho contesta.

Onze operaris que hi treballaven no han pogut fugir de l'incendi i el posterior afonament de la plataforma petroliera

Fa menys d’un mes Barack Obama anuncià que autoritzava noves prospeccions petrolieres davant de les costes atlàntiques de Nova Anglaterra, així com en les properies costaneres d’Alaska, en ambdos casos prop de reserves naturals. L’accident i posterior afonament de la plataforma Deepwater Horizon la proppassada setmana, de l’empresa BP, és un avís greu per a l’administració federal nordamericana sobre els riscos que comporta aquesta decissió. Obama es justificà amb la necessitat d’independència energètica per a rellançar l’economia dels EUA. No obstant això, l’ombra d’oli que amenaça les marismes de Nova Orleans posa de relleu que l’autosuficiència energètica ha de basar-se, com més abans millor, en canvis de paradigma que vagen més enllà d’una mera rentada verda de cara. (més…)

Corea del Sud és el país convidat d'enguany en el festival

El cinema asiàtic té en Barcelona un dels seus escenaris ineludibles en el continent de Marco Polo on projectar les seues pel·lícules. No gensmenys, el Korean FIlm Council (KOFIC) ha donat el seu suport a l’organització del 12è Festival de Cinema Asiàtic de Barcelona (BAFF), des que van assabentar-se que enguany Corea del Sud és el país convidat en les més de cinquanta pel·lícules preparades al llarg d’aquesta setmana. Aquesta és, doncs, una bona oportunitat per conèixer de prop la visceralitat dels personatges en les històries de Kim Ki Duk, o els treballs dels no tan conegusts, però igualment fascinants Bong Joon-ho, Park Chan-wool o Lee Chan-dong. (més…)