Canal de Christianhavn, un barri no tan hiperturÃstic com Nyhavn
Copenhaguen descansa sobre Sjælland, l’illa més gran del paÃs, de la mateixa manera que ho fa l’està tua de la sireneta de H.C. Andersen sobre una roca amb forma d’ou mig capgirat. Mirant cap al nord-oest, a l’horitzó de la mar, la dona s’asseu tranquilament sobre la pedra envoltada d’aigua, però amb la seguretat de tenir el terra a prop, d’esquenes on viu el seu amant. Amb aquest paral·lelisme podem definir també a la capital de Dinamarca, amb una mirada nòrdica, però sense renunciar a trobar-se prop d’Europa, al qual l’estima més que cap paÃs nòrdic. Les sensacions que es palpen en l’ambient quan un es passeja entre les gents a Kompagnistraede, Østergarde, o pel Barri LlatÃ, és una intel·ligent barreja de dolçor, elegà ncia i vitalitat. Això sÃ, s’ha d’evitar el barri de Nyhavn, com a mÃnim recomane fer-ho; el seu nom significa “el port dels lladres” i és que, certament, tot el que hi ha allà es carÃssim, un atrac a mà armada. Per exemple, una ampolleta d’aigua que a Alacant costaria 40 cents. en qualsevol supermercat, allà costa 20 kr. (2′80€). En canvi, el barri de Christianhavn, igual o més encara mariner que la massificada Nyhavn, ofereix un entorn més “normal”, la vida dels danesos sense cartrò i pedra, tal com és.
