Proto-periodista en moviment

Copenhaguen descansa sobre Sjælland, l’illa més gran del país, de la mateixa manera que ho fa l’estàtua de la sireneta de H.C. Andersen sobre una roca amb forma d’ou mig capgirat. Mirant cap al nord-oest, a l’horitzó de la mar, la dona s’asseu tranquilament sobre la pedra envoltada d’aigua, però amb la seguretat de tenir el terra a prop, d’esquenes on viu el seu amant. Amb aquest paral·lelisme podem definir també a la capital de Dinamarca, amb una mirada nòrdica, però sense renunciar a trobar-se prop d’Europa, al qual l’estima més que cap país nòrdic. Les sensacions que es palpen en l’ambient quan un es passeja entre les gents a Kompagnistraede, Østergarde, o pel Barri Llatí, és una intel·ligent barreja de dolçor, elegància i vitalitat. Això sí, s’ha d’evitar el barri de Nyhavn, com a mínim recomane fer-ho; el seu nom significa “el port dels lladres” i és que, certament, tot el que hi ha allà es caríssim, un atrac a mà armada. Per exemple, una ampolleta d’aigua que a Alacant costaria 40 cents. en qualsevol supermercat, allà costa 20 kr. (2′80€). En canvi, el barri de Christianhavn, igual o més encara mariner que la massificada Nyhavn, ofereix un entorn més “normal”, la vida dels danesos sense cartrò i pedra, tal com és.

(més…)

Per als preparatius del viatge a Dinamarca havia fet servir una eina web per a viatges d’allò més utilíssima, que m’ha deixat bén bocadabat. En la partida i arribada s’escriuen els noms de dos carrers, edificis, monuments, places, platges, llogarets, pobles, ciutats. De dues coses qualsevulla que existisca a Dinamarca. I voilá, un itenerari amb totes les combinacions possibles de transports, ja siguen busos, metros, tramvies, trens de llarga distància, a péu, en bici… només faltava volar. Gràcies a aquesta meravellosa utilitat he pogut imprimir-me un bon grapat de fulls amb mapes per a poder arribar sa i estalvi als albergs, pubs, i museus, a falta de saber xerrar danès, per si de cas el meu anglès de pot fa mal als oïdes. Si ja m’imaginava que es tractaria d’un país sofisticat, en el fons fins que no hi arribara no ho sabria ben del tot.
(més…)

Avui comença el meu viatge cap a Dinamarca, el més meridional dels quatre o cinc països nòrdics, durant cinc dies. La tria d’aquest viatge ha estat possible per la llei d’oferta i demanda del mercat, la qual cosa no vol dir que haja sigut fàcil, ja que comprar un bitllet per Ryanair és travessar un camp de mines i explossius de taxes i tarifes misteriosses perquè la butxaca isca més o menys protegida. La causa del viatge, en canvi, és simplement la pura i neta curiositat, tanta que la idea en principi era anar acompanyat, però al final la cuca inquieta que tinc al cap ha sigut capaç d’empènyer-me a anar tot sol.
(més…)