Proto-periodista en moviment

Com ja vaig dir fa una setmana, hi ha un bon grapat de periodistes que aprofiten l’agost per a fer crítica (i també, autocrítica), sobre el relaxament del respecte a la lliure informació. Si més no, el 9 d’agost d’enguany es va obrir un grup a Facebook per a demanar “que els mitjans no cobrisquen més rodes de premsa sense preguntes“, i a hores d’ara hi ha més de 4.000 persones adherides. L’objectiu principal d’aquest grup era, segons el seu creador, el periodista Carlos Hernández Echevarría, fer arribar un manifest als directors de mitjans, perquè es decidiren a no publicar aquesta sort de “No-Do’s” contemporanis. Però abans que cap director haja fet res, són els mitjans els que s’han aplegat al debat, des del diari nacionalista de dretes Libertad Digital fins al d’esquerres pro-governamental Público, passant per ABC, la SER, El Mundo i, fins i tot, els informatius de la RTVE, molts dels quals han reproduït una nota de l’agència EFE que explica molt bé la situació. La periodista Almudena Ariza, que es juga la vida a l’Afagnistan per a fer la seua feina per a TVE, des de l’altra punta del món, també critica als qui es creuen “els amos de l’Univers”.
(més…)

Als valencians no ens vé res de nou, fa més de tres anys els periodistes valencians denunciaven que el PP havia estés als periodistes aquella costum de deixar preguntes sense resposta a l’oposició. Ara aquestes pràctiques s’han estès fins a Navarra, i se’n han assabentat fins i tot els alemanys, que situen el començament de tot això en un polític que gaudeix de vestir amb roba de Jean-Paul Gürtel. Almenys és encoratjador comprovar que els turistes es llegeixen la premsa local a Benidorm.

Molt poques vegades he estat d’acord amb les opinions polítiques d’Arcadi Espada, però hui ha estat una excepció. Si els mitjans de comunicació serveixen per a la construcció d’una realitat, el que volen construir alguns polítics, si més no els que són a alguna una plaça de poder (suposadament) representativa, és un món sense preguntes. Un món en què els polítics, especialment els governants, mai no s’equivoquen, incorruptibles, immunes a les temptacions humanes, infalibles i impertorbables.

(més…)